El dia 27 vaig anar a València per trobar-me amb Laia, que des de que estem en festes nadalenques no l’havia vist. Em vaig dur una molt bona sorpresa, em va entregar un llibre, i dins: dos entrades per al teatre, ja me l’havia colada una altra volta.

Aquesta volta varem anar al Teatre Micalet, a veure l’obra dirigida per Xavi Castillo: Iuventits Day. Com ells a la publicitat ho defineixen un thriller Episcopal per morir-se de risa. Va estar molt be, molt a l’estil Pot de Plom, tot i que no era aquesta companyia la que va actuar, sinó la Companyia Teatre Micalet, en la qual hi ha actors de Socarrats/Autoindefinits/Maniàtics. Al cap d’una estona em vaig adonar que el xiquet de Benimaclet, era Xuso el de Socarrats. L’obra tenia la justa dosis de musical i abundants referències a la política valenciana. Si teniu l’oportunitat de veure-la no ho dubteu.

Tot i arribar un poc tard… Bon Nadal i Feliç Any Nou a tots!

Poc a poc, va passant-me l’època d’obrir tot el que mercat de la web 2.0 (twitter, flickr, youtube, linkedin…) però cada volta més veig que és hora d’arreplegar, de començar a unir totes les cosetes obertes en una, dos o tres webs 2.0 com a màxim.

Un dels grans motius és el de la basura internàutica. Crees tants comptes com servicis t’ofereixen i després no pots controlar-los, aquestos indexen a Google i aquest al posar el teu nom et crea una pàgina de búsqueda amb tots els teus vídeos, fotos, currículum, blogs, articles, dissenys… Massa pa’ la carabassa.

Per això, i després de conèixer (i viciar-me) al Facebook, m’he vist il·luminat. Amb aquest servici 2.0 i les seues aplicacions externes vaig a arreplegar-me per poder així tindre el contingut que pose on-line a Internet ben organitzat.

He utilitzat Twitter, és allò del microblogging, poses alguna cosa amb menys de 140 caràcters i la gent ho veu i van contestant i tu a ells. El Facebook té una opció on tu pots posar el teu estat, un breu comentari que pot comentar també la gent: que estas fent? Que et trobaras al principi.

També he utilitzat Tumblr, és una cosa entre blogging i microblogging, alguns ho tenen de pàgina inicial al seu domini, altres ho gasten, i és per al que es gasta normalment, per reunir tot allò que van trobant a Internet que troben interessant compartir, pots posar des de fotos, mp3 i vídeos fins a cites, simple text o url’s. El Facebook té una opció que es diu compartir enllaç que pots enviar noticies, fotos i més que després apareixeran al inici de cada facebook dels teus amics.

També a la secció de fotos pots posar les teues fotos de parranda, històriques/nostàlgiques i demés on pots crear albums i etiquetar tant a vídeos com a fotos als teus amics (i inclús a gent que no té el perfil, crec), el mateix que està fent tota la gent al Tuenti, on no hi ha etiquetatge de vídeo, no està en català i sols serveix per a fotos.

El problema són les fotos que vulgues donar-li una publicitat. En aquest cas i si tens una càmera més o menys passable voldras exhibir-les. El millor sistema per a això és Flickr. (Fotolog? Per a que?).

També pots colgar els teus vídeos, i promocionar mitjançant aplicacions externes els que tens al You Tube, Vimeo o Daily Motion, però no és exactament una xarxa de publicació en massa de vídeos com puga ser You Tube, i per tant un d’aquets comptes es quedarà actiu. Vimeo, molt ben presentat i diguem-ne que més “cool”.

Igual passa amb Myspace, el teu perfil el pot veure qualsevol i és molt brut alhora d’editar i més. El Facebook també pots buscar contactes/amistats/treball en xarxa. Posar el teu heroi, serie, pel·lícula i llibre favorit.

Com a conclusió d’aquest article i de cara a la nova presentació que farem de la substitució de la pàgina d’inici: ooopb.com, dir que em quedaré amb 3/4 xarxes socials, quedant eliminades moltes que he nombrat més amunt. Les previligiades seran: Flickr per a les fotos, Vimeo per als vídeos, Last.fm per a la música, i Facebook para todo lo demás.

Avui ha sigut el dia que més feeds ha tingut aquest blog mai: 30 feeds (segons feedburner). Pense que ja comença a ser un número important de gent, que apart de les visites (que són 20 més, segons google analytics) lligen les coses que vaig escrivint en aquest mini-univers que m’he muntat.

El que no m’acaba d’agradar és que ací a l’últim article que escriga m’eixirà la propaganda, igual que al feed. Espere que no vos moleste més! I és que s’ha de pagar la crisi!

Aquesta nit he anat a veure Boris Godunov, la nova obra de la companyia teatral La fura dels Baus. L’obra, en poques pinzellades, tracta els fets ocorreguts l’any 2002 a Moscou, al Teatre Dubrokva. Uns terroristes txetxens van entrar al teatre on estava representant-se l’obra “Boris Godunov”, van segrestar a tota la gent que estava present tres dies. El seu objectiu era aconseguir que el govern rus alliberara als presos del seu país, encarcerats per la causa txetxena i que pararen l’okupació que estava duent a cap l’exercit rus il·legalment.

La Fura dels Baus, emula aquell fet amb les AK47 en ma. A destacar que no era només l’escenari  la zona on es representava sinó tot el Palau, anaven posant-nos vídeos de càmeres que havien posat per tots llocs, i es veien els terroristes patrullant els corredors. Al teatre entren en escena boníssims actors i actrius, principals i secundaris, aquestos últims molt importants per tindre controlat tot el teatre a cop de Kalashnikov, intimidant. Hi ha molts efectes especials, trets a l’aire… una posada en escena, per concloure, espectacular.

Ha sigut una experiència enriquidora, que m’ha servit per veure aquesta excel·lent companyia de teatre catalana, que malgrat això últim i sabent on estàvem, a Altea (La Marina), encara de parla valenciana, ho han fet tot en castellà. El que no se és si al Principat també ho faran en castellà. A mode d’anècdota dir que en una de les projeccions que es pot veure, ix el gabinet de crisi del President rus, i es veuen més d’una cara coneguda de la televisió catalana.

Aquesta ha sigut la seua única actuació al Palau d’Altea. Però tot i així, si teniu oportunitat de veure-la, vos la recomane. Les quasi dos hores que dura l’obra se’t fan curtes, i quan arriba el final et quedes amb ganes de més.

Per estar informats: Pàgina web de l’espectacle i pàgina web de La Fura dels Baus. Bona nit i bon nadal!

Des del feed de la plana web de Fermin Muguruza m’arriba que ja han penjat els de Radio3 l’entrevista musicada que va fer el benvolgut mestre a “la boca del lobo”. És una entrevista fantàstica on Fermin repassa tota la seua vida política, musical i inclús sentimental. Consta de tres blocs: Kortatu i el RRB, Negu Gorriak i Esan Ozenki, Fermin Muguruza i FM amb DUT.

A mesura que va transcorrent l’entrevista va cantant cançons de tots els seus grups. Acompanyat del seua “guardia pretoniana” formen un “trio acústic” que dóna molt de gust sentir. Té moltes curiositats! Consta de 2 parts que vos deixaré a continuació, de totes formes diu al comunicat de la seua web que Radio3 té previst tornar-ho a posar per estos nadals.

Canciones desnudas amb Fermin Muguruza - Part 1.

Canciones desnudas amb Fermin Muguruza - Part 2.

Actualització rutinària senyors. Aquest blog ha estat actualitzat a l’última versió del fantàstic CMS wordpress.

Estic escrivint l’article des del dashboard que és totalment diferent i té una opció d’escriure ràpidament un article: quickpress li diuen.

Bona nit!