Aquesta setmana els de Muchachada Nui van posar un vídeo a la seua web fent publicitat del seu programa per a que el veiérem a la dos. En ell es treuen de la màniga Zubizarreta. Quan de temps sense sentir aquell nom. El porter del Athletic de Bilbao, del Barça i del València va viure, si no m’equivoque, més de 10 anys del futbol. L’havia oblidat per complet. Potser el futbol siga un niu de desapareguts, ara me’n venen molts d’aquell València S.A.D (no ens oblidem que és una empresa) que m’il·lusionava, que seguia, com per exemple Farinós, que ha passat amb Mendieta? I el “burrito” Ortega? Angloma, Juanfran, Ilie…

Però no sols passa amb el futbol, també passa amb el ciclisme o la televisió: on està l’Abraham Olano que estava cridat a ser el successor d’Indurain? Recorde també, i ara parlant de televisió a Constantino Romero amb el programa “La parodia nacional” o el “Alta tensión” a Antena 3. I Joan Monleón?

Bon dia! Ahir vaig fer un intent d’article sobre Bob Marley i l’ONO però se’m va esborrar (els feeds haureu rebut la cançó de Manu Chao ft. Lyricsson). En resum, perquè hui no vinc a parlar d’això, volia dir-vos que hi ha un directe de Bob a Califòrnia de tan sols dos anys abans de la seua mort, i que si teniu el OJO eixe no dubtàreu a posar-vos-el. Jo no l’havia vist així, en concert. No deixa a ningú indiferent.

Hi han, pues, dos noticies molt bones. La primer és que ja s’ha estrenat “Planeta Marina Alta“, que es defineix com: “Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià”. Com ja heu detectat els que me coneixeu un poc haureu sabut que el disseny l’he fet jo. Ha sigut una cosa rara, l’he fet amb el Photoshop, després li l’he passat a Xavi, li ha agradat i l’he fet a parts per poder tindre el que tenim ara, que no està mal, tot i que m’han modificat un poc el disseny (podeu veure l’original penjat al meu myspace). Si eres de la Marina i tens un blog en valencià no dubtes en dir-nos alguna cosa i així poder formar-ne part! I bo ja ens veieu, els marineros com els catalans (penedesfera, ebresfera, vallesfera, catosfera…), no ens en perdem una!

Però tot no s’acaba ací, ni molt menys, ara podem dir que ve lo bo! Resulta ser que pel meu reader passen blogs com el de Jordi Salvia, en aquest blog català i amb molta carrega social podem veure de tant en tant fotoenllaços, el tema va de que Jordi ens posa una foto que va a algun lloc remot. Hui la foto ha sigut la que vas a veure a continuació.

Encara estic flipant jo. I com ja podeu deduir amb la foto i el títol: Els Inadaptats tornen amb una nova Eina. Com sempre i com ens agrada, Alex torna a cantar i Trashoo i Jokin l’acompanyen a la guitarra, Bull al baix i Cholbi a la bateria. Noves lletres que podeu escoltar al seu myspace, si encara no ho sabies, a que esperes?!

Diuen que hi havia un doctor, a grans trets, que recomanava anar a veure l’espectacle de Garrick (un gran còmic) per superar l’ansietat, l’estrès, el malestar, etc. Un bon dia, però, es va topar amb un personatge ben curiós, estava deprimit; el doctor li va preguntar si tenia diners, família i amics, i aquell personatge li va dir que si, tot el que volia, aleshores el professor va fer us de la seua famosa recomanació: ves a veure Garrick, li va dir. I ell tot desesperat li va contestar: Jo sóc Garrick.

Així acabava l’espectacle de Tricicle que ahir vaig anar a veure per sorpresa amb Laia. Van ser una hora i mitja de riure. Els tres catalans es van proposar fer-mos riure com a xiquets. I és que diuen que els adults sols riem 15 voltes al dia, i en comparació amb els xiquets (300 voltes al dia) riem molt poc.

Entre sketch i sketch ens anaven explicant les classes de rises i d’humor. Molt recomanable!!! Vos deixe amb la noticia apareguda a Infotelevisió:

S’ha de dir ben fort i ben clar. 891 milions d’euros és el que ens deu la Generalitat Valenciana okupada pel Camps. Gràcies a ell les universitats s’han quedat sense fons i no poden pagar als proveïdors. I Camps que diu? Que pagarà al 2023. Paraula de déu. Notícia de Vilaweb:

Les universitats valencianes, a punt de fer fallida

El Consell els deu, segons els rectors, 891 milions d’euros, i ja no poden pagar els proveïdors

La situació econòmica de les universitats valencianes és crítica, segons que van explicar ahir els diferents rectors en una reunió a València d’Universia, una xarxa que agrupa universitats de tot el món. El rector de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), Francisco Toledo, va advertir que d’aquí a ‘poques setmanes’ les universitats valencianes es podrien declarar en suspensió de pagaments, si el Consell no els paga els prop de mil milions d’euros que els deu.

Toledo va acusar el Consell de ‘mala tècnica pressupostària’ i d’haver incorporat als pressupostos partides menors de les que calia. Per la seva banda, el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, va explicar que la situació d’aquest centre era ‘veritablement preocupant’, i que des de feia unes quantes setmanes no podien pagar els proveïdors. Segons els rectors, el deute del Consell amb les universitats puja a 891 milions d’euros, corresponents a exercicis anteriors.

El Consell, per la seva banda, afirma que la negociació amb les universitats culminarà d’aquí a pocs dies, i que després la conselleria d’Educació valorarà els problemes econòmics que afecten les universitats. La Generalitat ha proposat un pagament fraccionat del deute fins el 2023, però el rector de la UJI ha exigit garanties que els assegurin recursos per al futur.

Ahir va faltar Vicent Gisbert o Tagarinet, com el coneixíem tots. Ell va ser un dels primers lectors que vaig tindre quan el que escrivia no tenia ni cap ni peus (més o menys com ara, però amb faltes d’ortografia). Vam intercanviar comentaris, fotos i opinions sobre La Marina. El seu blog no s’actualitzarà més, tot i que el nostre record serà present. Descanse en pau.

Amb aquesta noticia trista vos deixe amb un dels articles que escrivia, ell va vindre un dia a Benissa, un dia molt alegre, encetaven un nou camí els companys del Casal Jaume I. Benissa, comentari de Tagarinet.

Aquesta secció ja arriba a la tercera edició amb les coses clares. Ja he plantat tot el s’havia de plantar. Hui és el dia en el que desvetllarem el secret més ben guardat. He plantat 9 clots de tomaqueres, 2 de pebreres i 1 penquer. Tot açò amb l’ajuda del meu avi, que no volia pedres aquest moment de rellevància històrica.

Vos explique. S’ha tirat un poc de fem als cavallons i després hem fet els clots agafant de referència entre un i altre un tros de canya, que mesuraria, per a que ens entenguem, dos peus. Una volta fets, plantem, després de deixar la planta s’ha de pressionar i anar ficant terra i tornant a pressionar per a que tinga bona base, això totes les voltes.

Una volta ja ho tenim tot plantat haurem de posar brossa entre planta i planta, ja que les plantes són massa menudes i han de resguardar-se del fred de la nit o del vent que sempre bufa, però també sobretot per a que la futura soca tinga un suport.

Finalment quan ja ho tenim ben enllestit tot és l’hora de regar. Com aquesta és la primera volta s’haurà de regar més per a que el fem que em tirat i després no em remenejat es mescle amb l’aigua i aplegue millor a les arrels, que ja tenen abono. Per últim sols ha fet falta posar un poc de terra a algun tram del cavalló per a que aguante millor l’aigua.

Ara ja està fet, les pròximes sessions seran més que res de control i de regadiu. I ací veurem l’evolució!