Després de veure al Tio Masclet, m’he motivat a escriure un poquet sobre les falles, tan fabuloses sempre, de València ciutat. Però la realitat és altra. Jo només he tingut l’ocasió de viure-les un any al 100% i és molt probable que hagen sigut les últimes.
I és que València ciutat es transforma radicalment per donar pas al surrealisme. Milions de persones envaïxen València, la qual cosa comporta, que s’haja de mantenir un nivell, que moltes voltes provoca el que, molt be, representa la ironia del Tio Masclet.
Carrers pixats, carrers plens de fem, carrers plens de gent embriagada i moltes voltes violenta, en fi, tot no són llums i colors…
Ai el tio masclet… Tot un personatge!
Iep, hui m’he assabentat que un company del meu pis (Lluís) va amb tu a algunes classes… Quines coses…
Per cert, tu i jo ens vam veure a festes de Pedreguer aquest estiu? No me’n recorde gens…
Salut!
Iei Blai! Aprofite ara per a dir-te que em canvies l’enllaç, jaja!
Si, jo no sabia que era d’allà, encara que el parlar es notava. I, per altra part, sinó recorde mal el senyor de l’Atena del Montgó a.k.a. Kiko ens va presentar, també a Joan! Estavem pel Casal, sinó estic enganyat…
Un crack el Tio Masclet
L’enllaç te’l vaig canviar ja fa uns dies!
Ja em perdonaràs, però no recorde la presentació, van passar tantes coses en aquelles festes… Si això ja ens “re-presentaran” algun dia.
Au!
Ai Blai, que a les festes l’alcohol se’n puja per les venes i després…
PS: També potser que m’enganye, jo, eh?