La televisió que jo mire, des de fa un any, cada volta té menys a veure amb l’aparell que hi ha al moble del menjador. Tot i saber-ne de l’existència d’alternatives a aquest aparell no tenia lo necessari per poder-ho dur a cap. Però l’any passat vaig vindre a València, i amb l’ono em vaig posar a descobrir perles com Tele Monegal.

Monegal, hui mateixa compleix 5 anys, i 200 programes de crítica televisiva a Barcelona TV. I ho vaig veure per primera volta quan Vilaweb va obrir Vilaweb TV. Allà hi ha una opció on hi ha totes les televisions del País, de la Unió Europea, i del Món.

Em va pegar, en compte de mirar per les nits la televisió i veure el que em posaven, posar-m’ho jo baixant-me algunes series amb VOS, com ara Prison Break o Anatomia de Grey.

També hi ha el Mobuzz TV, que fa Dosis Diaria on analitza les novetats tecnològiques; el NOticiero, amb el Javier Capitán (ex-informal) on analitzen amb humor les noticies del dia; i el punto Gilton que va de la premsa rosa internacional.

A més hi ha Tu.tv, on estan tots els episodis de Bola de Drac (i Z, i GT) en valencià. El famós Youtube també té coses bones, apart de hòsties i refregits de la televisió, com per exemple concerts com el de La Kinky Beat a Radio 3, o de Fermin Muguruza i Betagarri.

En conclusió, perquè mirar el que et posen, si pots posar-t’ho tu mateix? Sempre s’ha que el que pugues fer tu no ho deixes per als demés.