Diuen que hi havia un doctor, a grans trets, que recomanava anar a veure l’espectacle de Garrick (un gran còmic) per superar l’ansietat, l’estrès, el malestar, etc. Un bon dia, però, es va topar amb un personatge ben curiós, estava deprimit; el doctor li va preguntar si tenia diners, família i amics, i aquell personatge li va dir que si, tot el que volia, aleshores el professor va fer us de la seua famosa recomanació: ves a veure Garrick, li va dir. I ell tot desesperat li va contestar: Jo sóc Garrick.
Així acabava l’espectacle de Tricicle que ahir vaig anar a veure per sorpresa amb Laia. Van ser una hora i mitja de riure. Els tres catalans es van proposar fer-mos riure com a xiquets. I és que diuen que els adults sols riem 15 voltes al dia, i en comparació amb els xiquets (300 voltes al dia) riem molt poc.
Entre sketch i sketch ens anaven explicant les classes de rises i d’humor. Molt recomanable!!! Vos deixe amb la noticia apareguda a Infotelevisió:
Doncs ni idea que és això d’Assemblea Contra Bolonya…però supose que serà alguna cosa d’Acontracorrent…En mi no han parlat ningú encara aixi que nose qui són…
A mi també m’han dit que estava molt be el de Tricicle…però es que val pasta eh!jejeje Ja li contare a la meva patriota Laia que em conte com ha anat el teatre! jeje
No és el mateix que desvetllar el final del “Sexto Sentido”, però així i tot, no deuries de contar el final de l’obra. Si més no sense avisar prèviament. Jo la vaig vore ahir i vaig llegir el final sense adonar-me’n de que anaves a contar-lo.
D’altra banda. L’obra, recomanable. Encara que no és de les millor del trio català.
Ho sent Josep! Tot i que no és rellevant, eh? Si haguera sigut un drama o una tragèdia…