He començat a veure’m Dret Constitucional, que tinc examen el Divendres que ve, del segon parcial, i fixant-me un poc he trobat dades curioses, exemples que esmena el llibre que donen que pensar i deixen entreveure les intencions d’uns i altres.
Vos explique, més concretament estic mirant el tema de les competències de l’Estat i les Comunitats Autònomes, els exemples del que no s’ha de fer, i la resolució del conflicte competencial per part del Tribunal Constitucional.
La primera data curiosa és el que van intentar fer els bascos, volien que la confirmació, el nombrament del lehendakari després de les eleccions estiguera en mans del president de la cambra basca en compte del rei, del president del govern o d’algun ministre amb competències. La proposta va ser rebutjada perquè a la Constitució ja hi ha un article que especifica qui pot fer això i qui no.
L’altra cosa curiosa ha sigut la llei catalana de rebaixes. Aquesta llei pretenia establir un nou marc pel que fa a les rebaixes, tindre una regulació pròpia al respecte. També ha sigut titllat d’inconstitucional, perillava la unitat econòmica que la Constitució promulga a l’apartat que parla de les CCAA.
Veient aquestos xicotets moviments es deixa entreveure cadascú el que vol. Els valencians ja ho tenim be com ho tenim. Els catalans volen administrar-se els diners. I els bascos volen fer-se-ho tot ells, eixa és la diferència.
Per cert, que brutal:







Sobre les lleis, poc puc dir perquè poc en sé, però si més no, què bé que s’ho van muntar per a lligar-nos a tots. Els valencians? demanant aigua i bevent cassalla.
Sobre la cançó, és brutal. La coneixia de fa temps, i ara amb el revival rumbero la vaig recuperar. Veus si mos ho passem bé a la Barna rumbera?
… els llibres de dret tenen unes quantes perles formidables… especialment interessant és el de Historia del derecho, de Marzal, que donen a la UV… un llibre d’aquells de “entre col y col, lechuga”… vaja, que entre explicacions sobre les partides castellanes, et colen judicis de valors sobre l’actual estat de les autonomies… quasi res… una autèntica joia…