Cal dir que he tingut molta sort. Durant l’any passat vaig assistir a dos concerts de Manu Chao, un al Viña Rock de Benicàssim i l’altre al Espantapitas d’Almeria (si, Almeria).
Els qui en conegueu ja ho sabreu massa que és el meu músic favorit (tenia una categoria aposta per a ell soles a l’antic blog i tot), pels qui no sabeu, Manu Chao és el meu músic preferit junt a Fermin Muguruza.
Manu Chao musicalment parlant ha passat per varies etapes, una en grup amb Mano Negra (i els no tan coneguts Hot Pants i Los Carayos), en solitari presentant “Proxima estación esperanza” i “Clandestino”; i en solitari però acompanyat, aquesta última amb tres sub-etapes: ben acompanyat (Gambeat, Roy Pacci, Lyricsson, Julio, Chalart58, B-Roy…), i molt ben acompanyat (els d’abans més Fermin Muguruza) i l’etapa actual: poc acompanyat, amb la meitat de Radio Bemba Sound System (a la foto).
Jo el vaig veure les dues voltes amb la meitat de la Radio Bemba Sound System i em va agradar molt però m’imaginava més, i és que tindre a Julio als teclats i samples, Roy Pacci a la super-trompeta, la veu reggae de Lyricsson, o l’acordió de B-Roy fa molt i es trobava a faltar massa!
Radio Bemba Sound System ha sigut la millor banda de tots els temps, era una selecció dels millors músics altermundistes. Diuen les males llengües que es van posar a viure tots a un pis de Madrid a lo commie total i les drogues d’uns, les xicones d’altres i les rareses d’uns pocs van acabar per destruir-los.
Sempre els tindrem a la memòria amb “Katumbi Express” i “Radio Bemba Sound System” ambdós discs en directe de la macrobanda dirigida per Manu Chao.
