Ahir vaig anar a veure a Miquel Gil a Calp al Teatre Odeó, que no és més (però tampoc menys) que un amfiteatre d’aquells de tota la vida que l’escenari queda allà baix, a l’aire lliure. Crec que forma part de la casa de Cultura, tenen un entramat allí (que encara no havia vist jo) de categoria.

Potser que allà estiguérem 20 persones, tal volta un poc més, del terreno, dels 200 que fàcilment estaríem allí, els demés assistents eren forasters. Va haver dos moments de tensió, si es pot dir així. El primer moment va ser quan Miquel Gil va tardar 7 minuts de rellotge a eixir a l’escenari, i clar, com que els guiris no saben allò del quart de cortesia van començar a aplaudir per a que eixira ja.

L’altre incident va ser quan va començar la segona cançó, una dona, supose que de Madrid (per caure en tòpics), va escridassar ben fort: …ah no! en valenciano todo no! i seguidament se’n va anar.

El concert en sí va ser molt brutal. Va cantar dels tres discs: Katà, Eixos i Orgànic. A favor d’aquest concert va estar la presencià del magnific trompeta que va amenitzar molt la vetllada. En contra la baixa fortuïta de Borja Penalba, que segons Miquel, el tenien de baixa per al que queda d’estiu.

Si teniu l’oportunitat de veure’l feu-ho. I si ve aprop m’aviseu i ens veurem allà!