Fa dos anys m’ho diuen que vaig a pronunciar aquestes paraules i encara estic riguent-me del que m’ho ha dit, però ara a 24 d’Agost de 2008, i des de fa dos setmanes, vull tornar cap a València, a veure els nous companys, el nou horari, la nova zona a explorar, veure als companys, i tornar a escriure al blog, que no se’m ocurreix res! Qui ho haguera dit…







Jo també en tinc, de ganes. Ganes de començar i dissipar d’una vegada tots els dubtes. Espere que enguany vaja tot bé.
Au!
Ja en som tres doncs…
Jo tinc ganes de començar per acabar ja.
Quin fàstic ser dels més majors de l’institut.
Quin fàstic ser dels més menuts de la facultat.
Quin fàstic el selectiu.
Quin fàstic la calor.
Quin fàstic alçar-se matí i dinar tard.
…
Ens “veem” a la tornada, pire a Vilafranca del Penedèeees!
Però…que comence l’institut JA!