Estudiants, cremem nosaltres també la nau? Perquè resulta que l’estudi cap a la ciutadania que ens dona la Universitat de València es fatal, almenys el 50% del que estic donant jo. Vos conte.

M’he apuntat a dos cursets de la nau d’estudiants d’aquest any. Pel matí i en castellà: Expressió escrita; i per la vesprada i en valencià: Relacions internacionals i nacionalismes: globalització i identitat.

El primer ha sigut, i ja ho puc dir perquè sols em queden dos dies, un rollazo, ha estat molt avorrit i molt dramàtic, era com si tots els matins tornara a l’institut per tornar a donar l’assignatura de Castellà: Lengua y Literatura! I no m’esperava per a res això.

El següent, que ja vens cansat de pel matí, és el que imparteix el senyor Vicent Flor, conegut en depen quin món, en el meu, desconegut hasta la fecha. L’home ho dona be però se’n va per les rames. Una cosa que li és d’agrair és que es pose l’alarma al mòbil quan toca descans i hora d’anar-se’n.

Aquest últim curs si que m’ha aprofitat més, m’he format un poc més sobre els conflictes arreu del món, que fins ara sabia poc com ara el tema del Caucas o els Balcans. I profunditzar en altres que més o menys tenia clar com el cas d’Irlanda i Palestina.

A més em quedarà be al meu currículum: Curs a la Nau d’estudiants, de la Universitat de València sobre Relacions internacionals i nacionalismes: globalització i identitats.

Supose que més tard o més prompte el Felip i Victor n’he parlaran del tema, ja que també han assistit.