De cara i de sobte el comediant per excel·lència a EUA pot resultar, o almenys per a mi, un motiu per no veure la pel·lícula on aparega. M’ha passat tres voltes. No volia veure School of Rock perquè apareixia el careto de Jack Black, la vaig veure i em va agradar molt. Després i al cap d’algun any, vaig decidir veure Be Kind Rewind i també em vaig riure prou. I hui he vist Nacho Libre.

Fa un humor bèstia, diria que basto però que et fa riure. Quan menys t’ho esperes et treu un gest o una acció que no t’esperes i et rius molt. Això si, és cine comercial, no es trobeu res alternatiu ni de culte, és simplement comèdia americana. Vos el recomane.

L’última que he vist, la de Nacho Libre, en espanyol Super Nacho va d’un frare que està a un convent però sempre ha somniat en ser lluitador de lluita lliure i amb l’excusa de que la lluita li farà guanyar diners per als orfes del convent comença la seua carrera al més pur estil rei mysterio.