Açò va dedicat a tots aquells que tenen tanta admiració a Extremoduro com a la falç, el martell i l’estel, que jo diria que és el seu públic majoritari. Allà va la parida de la setmana de mans del lider d’Extremoduro:
“Las licencias copyleft me parecen una chorrada, yo creo que a los grupos la Sgae es la que nos defiende, hace mucho por los grupos nuevos sobre todo y también por los que no somos tan nuevos”.
“Si todo se fotocopia o se copia se acabará con los autores. No está en nuestras manos bajar el precio de los discos, pero no creo que sean tan caros, sobre todo si se comparan con el precio de una entrada para un partido de fútbol”.
Però tot no acaba ací, també, i amb tot el morro del món, diu que els que fan el “top manta” venent els seus discos pels carrers podrien dedicar-se al mercat de la droga, que és un mercat més desabastit. Com si fora una elecció d’ells, com si no hi haguera màfies que ho controlaren.
Un cero com una casa per a estos d’Extremoduro, un mite que haurà caigut per a molts amb açò, personalment no els tenia molt escoltat molt. A mode de conclusió: SGAE no, Extremoduro tampoc.
Per més informació: http://cnt.es/node/416
Home, no cal ser aixina tampoc, i no vull posar-me d’advocat del Robe, que no se’l mereix. Però per a mi el Robe ja pot fer declaracions idiotes o estupideses com la de parar un concert perquè hi havia gent que el veia des de fora, que continuaran sent un grup de culte. I amb un directe sensacional com van demostrar dissabte a Onda.
Al final s’arriba a un moment que si un ha d’estar plenament d’acord amb els seus referents musicals no podria eixir al carrer. Si burxarem li trobaríem qualsevol taca als grups que t’agraden més a tu (i penso en Manu Chao sense anar més lluny). Així que a xalar de la poesia i de la música sense filar prim.
Jajaja, molt bo lo de que el mercat de la droga està més desabastit… és que joer, si hi haguera més competència, el preu del jaco seria més barat!