La setmana passada, esperem mentre s’obri la porta del quartet, i se’ns va la mirada a un costat, s’entreveu mistela.

Al contrari que totes les facultats/campus de la Universitat de València, l’Assemblea d’Estudiants de Tarongers ha decidit no presentar-se ni a Junta ni a Claustre. Hi havia tant gent que per una part estava en contra dels sindicats com gent que pensava que era egoista per part de l’assemblea presentar-se i llevar un lloc als sindicats que fa anys que estem lluitant en contra del procés de la vergonya.

Els dos comportaments em semblen mal ja que els sindicats són necessaris per organitzar tan estudiants com a treballadors per a aconseguir uns fins que per un mateixa, individualment, es farien impossibles. De l’altre punt de vista tampoc estic conforme ja que, almenys des del SEPC, s’ha treballat per a això, per a que hi haguera una assemblea d’estudiants de tot el campus per arribar més lluny en la lluita contra aquesta convergència europea que ens van a imposar.

Una volta dit açò i sabent que el que es diu en assemblea va a missa, amb menys d’una setmana, que dic, amb menys de 4 dies ens posem els sindicats (o no) que estem en contra a coordinar-nos i a fer funcionar tota la maquinaria de l’organització per posar en comú una candidatura unitària. El Dilluns, un dia abans ens posem en contacte per parlar-ho. No apareixen uns. Hores després se’ns informa de que no hi ha unitat que valga. Malgrat estar tots en contra, ens presentem per separat.

La mistela és ja un símbol per uns, al igual que les entrades de discoteques, bolis i constitucions fotocopiades per a altres.

La mistela, per tant, era un símptoma del que ha acabat passant.

PS: Demà a Benissa (anar i tornar) per fer una xerrada informativa de com està el percal. I el Dijous, ací si, manifestació unitària contra Bolonya, a les 12h a la Facultat d’Història. A un lloc o en altres ens veiem!