Estem en plenes festes. Feia molt de temps que estava esperant aquestos moments però sin comerlo ni beberlo, comence a desil·lusionar-me. Els concerts ja no són lo que eren i les nits de la Farola ja no tenen gràcia si no estem tots. I ací és quan em faig la pregunta, que més d’un que ve i vindrà s’ha fet: Quan arribes a fester, aquest any de festa, treball i organització és la culminació d’una època? Frases buides sonen…

Ni més ni menys perquè no puc dormir. El graciós del pis de dalt li ha pegat per posar una rentadora a estes hores de la nit, que normalment fa hores que estic dormint. I és que això deuria d’estar penat per llei.

Ací em veus, sense saber que fer, tot esperant a que acabe al rentadora de rentar, repassar i si li han posat suavitzant, a que aclare. A escoltar “La Flama” s’ha dit, que feia temps que no li donava una nova oportunitat.

Bo, vos conte. Hui he anat al concert a la UPV de Maria del Mar Bonet. Dos dies després de posar-se a disposició del públic les invitacions, i al igual que ha passat amb les d’Obrint Pas (en acústic), s’havien esgotat. Gràcies a Sergio que va estar atent hem pogut gaudir de la cantautora mallorquina, que ens presentava la seua nova gira: Terra Secreta. El concert cal dir que ha començat molt be, hi ha hagut cançons d’Ovidi (Dos anònims), de Joan Manel Serrat (Amor petit, si no m’enganye) i de molts més versionades fantàsticament, però a mitjan concert m’ha agarrat són, unes dos o tres cançons no famoses i prou lentes han fet que volguera que s’acabara. Tot el contrari ha passat quan ha començat la recta final, ha tret temes de Guillem d’Efak, a ritme de Jazz molt fàcils d’escoltar.

Concloent, ja puc dir que he vist a Maria del Mar Bonet. A Ovidi, molt desgraciadament no l’he pogut veure, i em falta afegir a Raimon a la llista dels grans, que es completa amb Lluís Llach, que he tingut la sort de veure’l amb l’espectacle “Campanades a morts” i amb el jove, aleshores, Feliu Ventura amb “Que no s’apague la llum”.

Per anar acabant vos deixe una recomanació, la pel·lícula que vaig veure ahir sobre els suburbis de Paris, segurament ja l’heu vista, però allà va: La Haine (L’odi), molt bon film. Final d’impacte amb que-pensar. L’únic inconvenient, si és que ho és, és que està en blanc i negre. Dura 90 minuts, ni molt llarga ni molt curta, perfecta.

Res més per hui; i com diu Xavi (.com), seguirem informant. Bona nit.

Hui amb el pregó de festes es donarà llum verda a les festes majors de Benissa. En honor a la Puríssima Xiqueta. Alguna volta hem sentit dir que són festes patronals, però això no és ben cert, si no estic molt enganyat (amb açò de l’església ja se sap) el patró de la localitat és Sant Pere. Rectificar és de savis, resulta que a falta d’un patró, en tenim dos. La Puríssima xiqueta, i Sant Pere!

La setmana que ve per donar el primer pas, el Dijous, els festers aniran pels carrers del poble per veure els decorats típics.

El Divendres, i vos explique de que va la cosa breument, tenim la coronació. Aquesta nit ix coronada la regina de festes i les dames d’honor (l’elecció és a setembre), tant dels festers joves, com dels infantils, per finalitzar, enguany tindrem La salseta del poble sec (Orquestra) per amenitzar la nit.

El Dissabte donem lloc a l’ofrena. Els benissencs i benissenques es vestixen del que són per portar les flors a la honorada Mare de Déu. Per la nit tocarà el grup Jarabe de Palo i acabarà la nit una orquestra.

El Diumenge es farà la processó, després actuarà el grup Efecto Mariposa, seguidament la macro-disco-mòbil del 40 principales.

El Dilluns dia del riberer, dia que es rendeix homenatge a tots els benissencs que anaren a treballar l’arròs a terres valencianes, per la nit orquestra.

El Dimarts dia dels fadrins, és el gran dia dels joves, ja que la vara de l’alcalde del poble passa a ser de l’alcalde dels fadrins, sent per un dia el màxim mandatari local, la vetllada estarà assegurada amb el grup de rock navarrès Marea. La resta de la setmana, bous al carrer.

Deu dies de festes que culminaran just a la recta final del curs, on hi haurà més d’una nit sense dormir, nervis i ganes d’acabar el curs universitari per començar l’estiu, no menys frenètic. Però això ja vindrà. Ara festes!

PS: Que no m’enrecordava, steu tots convidats!
PS2: Li he furtat la foto de la “catedral” de La Marina, a Xavi.

Ahir vaig veure l’última pel·lícula de l’actor Jack Black, “Rebobine, per favor”. El primer factor que em va fer veure-la va ser la seua portada, retro i molt aconseguida, en la meua opinió. Després em vaig interessar per la pàgina web, que era del mateix estil. I per concloure, i per a que veges lo que fa la vista, em vaig trobar amb el twitter dels dos protagonistes! El que se segur és que no van a seguir amb el twitter una volta acaben la promoció del film, és típic.

Anem al que ens interessa, o almenys a tu, si vols veure-la i et falta una opinió. És comèdia al més pur estil J. Black. La cosa va de vhs i de vídeo clubs. Un dels protagonistes, Jerry, vol sabotejar la central elèctrica perquè diu que amb microones controlen a la gent, el pla ix fallat i s’electrocuta, deixant-lo imantat, per culpa d’açò quan entre al vídeo club de Mike, l’altre protagonista, s’esborraran tots els videocassets. Per a que no se’n adone l’amo de la tenda faran ells mateixa les pel·licules que els socis li demanen per antelació. I pare de contar, que ja vos n’he contat mitja.

Si teniu un rato mort, i voleu veure-la per riure’s un rato i recordar quan l’VHS dominava el mercat ja sabeu. Vos deixe amb el trailer!

Aquesta setmana ha tocat fer-me càrrec del tros de terra, el dissabte, si haguera sigut hui, ho tindríem molt més difícil.

Ahir, pues, i seguint explicant-vos el procés, vaig continuar fent cavalló. Al final n’he fet dos més frondosos i més amples. Una volta acabat, tocava anar a pel fem a la caseta del meu avi. Allà vaig agarrar un cabàs de fem i dos canyes. Al aplegar el fem es va repartir entre els dos cavallons i després posant la terra dels costats s’anava mesclant.

Finalment, tot partint les dos canyes en quatre, les vaig posar un a cada punta per destacar la terra ferma de la terra no remoguda. Ara ja sols queda esperar a que les plantes que donaran els fruits es facen més grans i per fi arribe l’hora de plantar-les.

El futur el tenim guanyat. Hui sobren les paraules.

Ja ho han dit Víctor i Arnau. Ara també Anna.