He de dir, primerament, que a mi els correus de “llig i passa-lo” & “copia i pega’l” no solen agradar-me i passen desapercebuts, inclús molts d’ells acabe esborrant-los sense llegir-los. Però hui no se que m’ha passat i m’he parat a llegir un que m’ha enviat Juanet. Hui he fet una excepció. Atent a la jugada, el correu té de títol: “Ese vocabulario valenciano“, no molt suggeridor però m’ha fet entrar, passe a reproduir-lo:
Estimados turistas madrileños:
Con el presente escrito esperamos poder prestarles un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en esta nuestra Comunitat Blavenciana. Esperamos que les sea de interés.
- A FER LA MÀ: Muy muy lejos.
- AUSAES, AGONIA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted.
- VAIG COM CAGALLÓ PER SEQUIA: Estar estresado.
- SI T´ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Amenaza.
- AGARRA’T QUE VE (CURVA): La vamos a liar.
- AÇÒ ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito.
- LA MARE QUE VA…: Exclamación.
- LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.
- N’HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo.
- COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: Eso es una tonteria//imposible.
- TÚ NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Es usted un poco madrileño, caramba..
- XÉ, VES I TIRA A FER LA MÀ!!: Vuélvase usted a Madrid, gracias.
- TIRALIIII: Continue usted.
- MA QUEEE ERES…, MA’ QUEEEE T’AGRÀ..: Hay que ver, hay que ver…(expresión de reproche).
- XEEE VAAA, XÉ : Venga, va.
MECAGüEN EL FILLDEPUTA MADRILENYO EIXE: …si oyes esto mejor sal corriendo.
PA CAGAR-SE I NO TOCAR-SE: Pues sí que es útil el manual este.
Muchas gracias por su atención, querido lector, y esperamos serle de la mayor utilidad posible.
Atentamente: Conselleria de Turismo y Urbanismo de la Barbaridad Valenciana.
He posat algunes paraules perquè se’m feia l’article massa gran, si voleu el correu complet digueu alguna cosa i vos l’envie. Per cert, no se si ja el tindreu, si es de l’any de la pera o si no té gràcia.
Hui Diumenge m’ha vingut la il·luminació i he decidit començar-ho. A partir d’ara tots els caps de setmana m’encarregaré d’un tros de terra a la meua caseta. I de pas faré una serie especial d’articles al blog per anar seguint l’evolució d’aquest mini-hort que estic muntar. Diguem-li diari de abord, llaurador improvisat.
Primer dia, setmana I. Comencem a cavar i la primera idea és fer tres cavallons. La terra està molt dura, fa un temps que no es llaura i costa. S’ha de fer un bon clot per a que les llavors quan cresquen no tinguen dificultat en arrelar-se.
Per a la setmana que ve: Comprar abono, i anar amb el meu avi a triar el que vull plantar. Vos deixe amb la primera imatge, encara, tot s’ha de dir, està en fase molt primitiva, dis-li beta xD.
La televisió que jo mire, des de fa un any, cada volta té menys a veure amb l’aparell que hi ha al moble del menjador. Tot i saber-ne de l’existència d’alternatives a aquest aparell no tenia lo necessari per poder-ho dur a cap. Però l’any passat vaig vindre a València, i amb l’ono em vaig posar a descobrir perles com Tele Monegal.
Monegal, hui mateixa compleix 5 anys, i 200 programes de crítica televisiva a Barcelona TV. I ho vaig veure per primera volta quan Vilaweb va obrir Vilaweb TV. Allà hi ha una opció on hi ha totes les televisions del País, de la Unió Europea, i del Món.
Em va pegar, en compte de mirar per les nits la televisió i veure el que em posaven, posar-m’ho jo baixant-me algunes series amb VOS, com ara Prison Break o Anatomia de Grey.
També hi ha el Mobuzz TV, que fa Dosis Diaria on analitza les novetats tecnològiques; el NOticiero, amb el Javier Capitán (ex-informal) on analitzen amb humor les noticies del dia; i el punto Gilton que va de la premsa rosa internacional.
A més hi ha Tu.tv, on estan tots els episodis de Bola de Drac (i Z, i GT) en valencià. El famós Youtube també té coses bones, apart de hòsties i refregits de la televisió, com per exemple concerts com el de La Kinky Beat a Radio 3, o de Fermin Muguruza i Betagarri.
En conclusió, perquè mirar el que et posen, si pots posar-t’ho tu mateix? Sempre s’ha que el que pugues fer tu no ho deixes per als demés.
Estic fent una prova per veure com reaccionen les novetats que he fet respecte a la visualització de qualsevol article al vostre feed. Que és un Feed? Que és RSS? Clickeu i vos portarà a la resposta viquipedista.
He afegit per a que pugueu afegir l’article en concret al del.ici.us, també que pugueu enviar l’article a qualsevol altra persona amb “email this”, per a que l’envieu al menéame (encara no hi ha cap opció per poder-ho enviar des del feed a la tafanera o el remoume), que sapigueu els comentaris que té l’article fins eixe moment, publicitat, i la llicència “creative commons” que impera en tots els articles.
A més a partir d’ara amb el mateix feed, sense tocar cap botó, podràs veure quan actualitze al Flickr, que ara que tinc la meua càmera per a mi soles actualitzaré més a sovint.
Tots són avantatges sindicant-me. Encara no ho fas? Ara és l’hora! Click ací i agrega’m al teu reader.
Com ja haureu comprovat hi han novetats al blog, i és que açò és un no parar, és renovar-se o morir. La renovació, encara que xicoteta, ha vingut de la mà de la càmera que m’han comprat, perquè si, porque yo lo valgo, una “Casio 8.1 Mega Pixels Digital Camera Exilim Z80″ (té més noms que el príncep). A Tecnogadgets diuen d’ella: “Buen producto para los fanaticos inexpertos de la fotografia“. O siga que a mi ja em va be, sóc fanàtic i sóc inexpert. El més graciós de la càmera és el “youtube moment“, és botó que posa a gravar la càmera i que després amb un programa que et donen el puges d’un lloc a altre inmediatament.
Barat a tindre jo el “youtube moment” per a voler pujar les meues peripècies amb la nova càmera al Cimeo (on ho puja buenafuente també, per cert). I no només m’he quedat ahi, una vegada vaig veure que el Marc Vidal tenia un V-blog, una mena de vídeo (també Vimeo, per cert) al costat, on el menú i em va agradar la idea. Així que ací teniu el meu vídeo-blog, on vos deixaré un vídeo del que se’m passe per davant quan estiga amb la meua nova càmera. Perquè Vimeo? Perquè diuen que és molt més qualitat que el Youtube, i perquè ja està be de tant de monopoli en el sector del vídeo!
També trobareu un parell (comptant el que tradueix a l’espanyol, 3) on tradueix el blog al anglés, al francés i a l’espanyol.
Sempre que puc escolte la ràdio, més en concret Ràdio Litoral (Cadena Ser), que és la ràdio instal·lada a Benissa. Dic sempre que puc perquè no sempre estic a Benissa, en l’era que ens ha tocat viure, la tecnològica, açò no hauria de ser un problema, ja que les emissores també emeten on-line, però no és el cas de la nostra.
Perquè escolte la Ser? PSOE? Doncs res més lluny de la realitat, perquè diuen noticies del poble, que de vegades, és molt difícil assabentar-se del que passa pel poble, sobretot últimament que a Infobenissa es veu poc moviment (Hola Xavi; hola Joanba).
Però hui no ha sigut el cas ja que els del “hui per hui” benisser estan de vacances i han connectat l’emissió de Madrid, tot el matí Carles Francino. Al igual que a mig dia, no han fet ni noticies locals - comarcals, ni han donat pas a les de tot el país. En aquest cas he hagut de posar Ràdio 9, una vella coneguda. Entre altres coses han dit que Educació par a la ciutadania s’impartirà en anglès pels professors d’història i geografia i filosofia. I creu-me, no em veig a determinats ex-professors meus fent-ho…
Però a lo que anàvem, he fet, més be, una introducció massa llarga i he acabat parlant de coses que no volia. El fi d’aquest article era posar els programes que escolte per la ràdio:
A la Cadena Ser: Les noticies del poble, Ser digital, Ser consumidor, Lo que yo te diga a sovint, i La ventana quan estic treballant.
Ràdio Pego de tant en tant escolte Illa d’encanta, com ja vaig explicar a l’article on descrivia el nou disc de La Gossa.
A Ràdio 9, les noticies, en dies com hui, es poden escoltar, però sobretot el programa per excel·lència de les matinades, i ara també dels caps de setmana, per a quan tornes de festa: El sambori. També està El jardí de les delícies d’Amàlia Garrigós i el seu apartat el “Musicari”, on van noves promeses de la música valenciana. Un bon programa on he sentit a parlar i ser entrevistat a Miquel Gil, Pep Gimeno “El botifarra”, Feliu Ventura presentant el nou disc…
I per últim Last.fm, la ràdio on-line a la carta, on he descobert molts artistes i que encara tinc per descobrir, una xarxa boníssima.
També he escoltat alguna volta Kiss FM, cançons clàssiques; la COPE de Dènia (fan missa per cert, queda anotada una anècdota que ja contaré), per veure que diuen els sacerdots; i La Colina la competidora de Ràdio Litoral/Dènia (Cadena Ser) a la Marina Alta, des de Teulada. Sense llicència però mira amb lloc a la xarxa per poder-la sentir on-line.
