Perdoneu per l’abandonament temporal. A mitat exàmens m’ha vingut a visitar un “cuadro viral” a.ka. febre i fa una setmana que estic gitat. Ja vos contaré. Sort a tots!
Perdoneu per l’abandonament temporal. A mitat exàmens m’ha vingut a visitar un “cuadro viral” a.ka. febre i fa una setmana que estic gitat. Ja vos contaré. Sort a tots!

Ahir vam posar a casa, a la televisió, el nou programa de Santi Millan i l’Edu Soto, Boqueria 357 afer-sun. Va estar prou fluix, sobretot al principi. Després van entrevistar al Monegal, i per sorpresa de tots, almenys a casa, va eixir a entrevistar-lo la segona part una dóna xinesa. Parlava català. A la propaganda canviem de canal i passem sense voler per Canal 9, en eixos moments feien un programa, “Alma de copla” en castellà. Avui a Canal 9 cinema sense pauses, en castellà. A TV3 60/90, Polònia i Herois en català, després Boqueria 357 after-sun i de la Nit al dia.
Diferència de televisions, una és la més vista al principat, l’altra té un deute públic insostenible.
Ara resulta que quan més faena tinc més se m’ocorren coses per al blog, aprofite un descans de Constitucional, vos explique. Després de la secció “Hort a la caseta” (que ja actualitzaré, les pluges han afectat, i molt!), i després dels “Productes setmanals” ara li toca el torn a la meua vocació, el disseny i en conseqüència els projectes que vaig fent.
Per als qui no sabeu que li pegue al Photoshop vos deixe amb alguns projectes web que m’han encomanat: blog d’orxater, myspace originalsoundystem, myspace skatimat, myspace alternativaaborigen, ooopb.com! tumblr, myspace òscar, blog assemblea de joves de benissa, web de l’agrupació de tambors i cornetes de benissa…
També, i més freqüentment faig cartells, n’he fet per a Maulets, Agrupació de tambors i cornetes de Benissa, Casal jaume I (ACPV) de Benissa, assemblea de joves de Benissa, Regidoria de joventut de Benissa, Regidoria de cultura de Benissa, Grup de Teatre “Cultural Santa Anna”, SEPC… Si voleu veure l’últim fet per al SEPC premeu ací. I més coses com: engaxines, cd’s, samarretes…
Però tot això passa a ser el passat. D’ara endavant aniré publicant-vos tots els projectes i el número. Aquest primer li posaré n.20 de manera simbòlica per poder començar a comptar.
Aquest número vint, que esteu veient ací al costat, es tracta de la pàgina web (blog) del Club de Pilota Senija. Hem agafat una plantilla del blogger i l’hem canviada totalment, des dels colors i la capçalera fins la informació i contingut. Això ha comportat, també, disseny de logo i contractació de domini (.com, que està en procés). Visiteu-la i opineu vosaltres mateixa: Club de Pilota Senija (.com)!
PS: Tot el que he dit vull arribar a pujar-ho junt al que ja tinc pujat al portafoli, podeu accedir a ell des de la direcció: ooopb.com/portfolio o des de la portada ooopb.com!. A segur estudiant s’ha dit.
Estava mirant el famós cartell d’Obama, ara que ha guanyat, aquest que posa “hope” i ix en roig i blau (este d’ací al costat). I buscant, buscant m’he trobat que el creador és l’empresa creativa “Obey Giant”, m’he posat a buscar cartells d’aquesta empresa i són realment impressionants, tenen un toc soviètic, tonalitats càlides i tenen com a principal protagonista dels pòsters a la gent. A continuació vos mostre alguns dels que m’he trobat per la xarxa i m’han encantat.



He començat a veure’m Dret Constitucional, que tinc examen el Divendres que ve, del segon parcial, i fixant-me un poc he trobat dades curioses, exemples que esmena el llibre que donen que pensar i deixen entreveure les intencions d’uns i altres.
Vos explique, més concretament estic mirant el tema de les competències de l’Estat i les Comunitats Autònomes, els exemples del que no s’ha de fer, i la resolució del conflicte competencial per part del Tribunal Constitucional.
La primera data curiosa és el que van intentar fer els bascos, volien que la confirmació, el nombrament del lehendakari després de les eleccions estiguera en mans del president de la cambra basca en compte del rei, del president del govern o d’algun ministre amb competències. La proposta va ser rebutjada perquè a la Constitució ja hi ha un article que especifica qui pot fer això i qui no.
L’altra cosa curiosa ha sigut la llei catalana de rebaixes. Aquesta llei pretenia establir un nou marc pel que fa a les rebaixes, tindre una regulació pròpia al respecte. També ha sigut titllat d’inconstitucional, perillava la unitat econòmica que la Constitució promulga a l’apartat que parla de les CCAA.
Veient aquestos xicotets moviments es deixa entreveure cadascú el que vol. Els valencians ja ho tenim be com ho tenim. Els catalans volen administrar-se els diners. I els bascos volen fer-se-ho tot ells, eixa és la diferència.
Per cert, que brutal:
El producte de la setmana d’aquesta segona edició havia de ser l’Ubuntu Hardy Heron, però com ja n’hem parlat anteriorment no val la pena repetir-se, no? Per tant el producte de la setmana serà un altre que no té res a veure, el Te. Més concretament el Te Verd.
Tot va començar amb l’article de Blai on parlava un poc de passada del tema, fins aleshores jo gastava Te Negre, Earl Grey, però al veure que se m’estava acabant i tenia ganes de canviar, vaig decidir anar a l’alternativa de Benimaclet (tenda d’herbes i demés productes ecològics) per a que em recomanaren una nova brossa.
L’home em va treure Te Verd, perquè espavilava més i creia que m’aniria be, ara que venen exàmens. No ho vaig dubtar. I de regal, em vaig emportar una bona anècdota, el tender em contà que podia fer el Te com els saharians, ells se’l bullen tres voltes: la primera volta serà amarg, com la vida; la segona vegada suau, com l’amor; i la tercera dolça, com la mort.
Bullit de dos a tres voltes i amb un toc de llet, “nuvolet” que diu Blai, i sucre, ha sigut com s’ha convertit en protagonista.
Producte de la setmana: Te Verd.
Característiques: Producte natural, espavila i moltes coses més.
Recomanable? Per berenar sobretot, tot i que també entra molt be pel matí.
Descarrega directa: En aquesta ocasió hauràs d’anar a la tenda més propera de productes naturals, a poder ser compra-la a comerços xicotets i no a grans multinacionals, podent trobar-te així etiquetes com la de “comercio justo”. 100 grams de Te Verd poden costar vora 3€.